abatre

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'faire tomber [d'une façon violente], renverser, assommer'

RaimbVaqL 18,128: e jonh / et abat pres e lonh. / Fait a tanta jonta / que l'ost fai desconfir

AimPegSC 44,43: Qu'eu ai pertusaz mans escuz / Ab ma lansa per meiz fenduz, / E n'abat e son abatuz

PonsCapdN 9,30: Mas mal cresetz lo reprovier: / Qu'om non chai ni abat ni fier / Qui no s'esai'…

GirRoussH 7092: E Peires trait lo brant vert alemele; / Tal li donet el elme que toz cancele, / Un caire l'en abat lon la maisele

GirRoussH 7479: Cil orguelz que troberent li cornut / Qui jus de ciel en furent abatut

CroisAlbMa 161,86: E·n Guis de Cavalho, desobre un arabit, / Que abatec lo dia Guilheume de Berlit

CroisAlbMa 203,110: Mas li peirer de fora lor gietan mantas vetz, / … / Que dels caps lor abato orzols e grazalatz / E lor rompon las manjas e las cabessaletz

JaufreB 3266: E pos vei qe ta voluntatz / Es qe·t vols tan ab mi combatre, / Si·t puesc de tun caval abatre / Laixar m'as pueis durmir?

NovHerRickettsContr 90,483: Heretje, be m'aurias malamen deceubut, / s'aquel meu esperit, que m'a·l cor sostengut, / era d'aquels premiers que foron abatut: / ben a ·v· milia ans que aquo es avut

LSidRn 2:198b: Es aissy coma un fruhs madurs e poiritz cant un paux de vens lo toca, si l'abat a terra

GuilhBarraG 3128: Abtant vengro li ·xɪɪ· laire / … / que·l cujan del cavalh habatre, / e·l volon aucir e raubar.

b. a. mort 'assommer, tuer'

GirRoussH 7078: E Girarz ven poinent per lo caumei, / E vait ferir Giun de Mont Segrei; / Denant Peirun l'abat mort gesen quei.

FierB 4665: per mieg lo gros del cor li mes l'espieut cayrat. / Tan can l'asta li dura, l'abat mort abauzat.

c. 'couper [un arbre]'

MarcGHP 39,23: E per so s'es enraïgatz – / c'ar greu sera mais abatutz – / que la raïz es malvestatz

ForsBéarnOG FG261: Item, qui abat casso, fau ni castanh, que pagui ·xɪɪ· d.

ArchBPyrLespyR 1:4a: Que degun no pusque abater casso

d. 'démolir, détruire'

GirBornK 12,42: … com us chasteus / Qu'es assetjatz per fortz senhors, / Can la peirer' abat las tors

LibScintW 32D,28: Las maisos dels felos serant abatudas, e aquelas del just fluriran.

LibScintW 44C,16: Maleza eschiva vertut, e niela abat lo froment.

1359Pans3 sans contexte

RépSSernD 143,6: Item, que lodit massonier sera tengut de abatre de la summetat de lad. agulha jusques que lod. abatament aya sept pans d'ample… Item, que lodit massonier sera tengut de refar tot lod. abatament…

e. 'gauler [un arbre]'

1417 MoneinLuc 187 n. 4: Et qui segotira o abatera ab peyra o ab fona o ab mato degun deusd. arbres pague dodze diners b. m.

f. 'descendre, enlever [d'un endroit élevé]'

SHonSRH 5727: Tiran l'escala mantenent, / e Guigonetz pendet al vent. / … / e siey amic an tant preguat / lo primpce que det mandament / c'om l'abatessa del turment / e que·l poguessan soterrar

g. 'faire tomber [dans un état, dans une situation]'

GuilhFigL 2,31: Malamen renhatz, Roma. Dieus vos abata / En deschazemen, / Car trop falsamen / Renhatz per argen…

QuinqSeptB 12a,11: Aisso es li temtacios… e decep aissi… la voluntat, que no sap re, quant l'a abatuda en sobreira

h. 'rabaisser, déconsidérer'

GirBornS 40,24: Am tant pretz e bobanz / Q'entr' autres chantadors / M'abat ma mej' amors / E·m reten a solatz

RaimbVaqL 18,104: na Biatritz cuidan de pretz abatre, / mas non lur val, s'eran per una quatre

i. 'vaincre, écraser, anéantir'

RaimbAurP 37,54: E Dieus – quar fara caritat – / Los maldiga e·ls abata / Sai, e pueys lai…

GuilhSDidS 13,25: Retener non puosc mais lo desir ni esbatre [var. R. n. p. ges mon voler ni abatre] / C'a totz jorns creis e nais e no·l puosc escombatre

GuilhSDidS 13,29: Que farai doncs s'ieu l'am e no la puosc abatre: / Languirai desiran c'ab lieis no·m puosc combatre

GirBornS 71,69: E·l seyner… / Quan m'abatera·l fais, / A·m comandat que mais / No sia…

TomPalF 3,60: Nostre cardenals / sojorn' e barata / e prent bels ostals / de qe Deus l'abata

PCardV 55,21: Venra un fort raubador / que no·n lor lassara ren: / so es la mortz que·ls abat

CroisAlbMa 203,49: Que si gaires me dura la ira ni l'effretz / Mi e la Santa Glieiza e la Crotz abatretz!

MystRouergJT2 285: So es aquel que per sa gran vertut / Ha fortmen sertas abatut / Tota la poisansa del demoni

VergCunsD 91b: … que tot ço qu'es na de carn, la mort auçii e destruy: ilh abat li grant e li petit, ilh ten de li noble la poyssança de lor

j. 'réduire, raccourcir'

LeysAm2A 1278: Bordos es una partz de rima / Qu'en xɪɪ sillabas fay sima / E la razits dexen a quatre / E no·l deu hom de plus abatre

LeysAm2A 1567: Dels bordos biocatz / … / D'una sillaba pren sosteny / E al may tro quatre s'empeny; / A mens pero se deu abatre / Can li principal [c.‑à‑d. bordo] son de quatre

k. 'dévaloriser [une monnaie]'

ArchBPyrLespyR 1:4a: Las monedes no pusquen star abatudes ni bilhonades

l. 'décompter, déduire'

BrevAmR2 6303: … / quar quex jorns ses re abatre / conte horas ·xx· e quatre

DoctrTrCuraDoctrTr 170,550: Mil ·ccc· vint e quatre / Dish hom ses an abatre, / Qan foc del tot dictatz / Le libres…

AbacoL 200,27: … 30 ves 30 fan 900. Abat en 36, resta 864

1285 PamplonaCierbide 205: E si fissen cost ni mission… abbatien per solt et per liura.

14e s.ManConsLimS 88,15: … que·l notari aia, del palm, ·x· d., en aysi co es dit desus, comtat et abatut aquo que primieyrament aura hahut…

1351Pans 2:59,12: local li paguet lo loguier… a xᴠɪɪɪ florins per cascun an, abatut ᴠɪ fl. que l'evesque avie despendut en reparacion de l'ostal

LCBonisF 1:33,23: Lo senhen R. Delpi, borgues de Montalba, nostre osde, deu per resta de ɪ comte… abatut lo loguier de l'osdal e dels obradors en que estam…

LCBonisF 2:58,25: Item deu per comtans que pres, abatut cambi que n'aguem…

LCBonisF 2:330,24: Item deu per comtans que·lh prestem… E may a lu per ɪɪ sest. fromen, que·ns bailec l'an ʟɪɪ… e deu se abatre del cabal dels buous…

1359Pans 2:63,16: Devem abatre per lo cubertor de la seda, e una corset, e un coyssin… que era tot arnhat e guastat

1381/82CConsAlbiV2 2:8,152: en so que avia mes lo dig Isarn, fasen las obras de la vila, o mielhs se conte en ɪ cartel scrich de sa ma, abatut so que ieu li·n avia baylat; que monta…

1400/01ThesSSpG 24,19: E abatet tantost de la dicha censa ·xᴠɪ· llibras per ·ᴄᴄ· florins de Florensa, los quals los ditz senhors confesseron haver hagut e receuput, restant…

1422/23ThesSSpG 65v,24: e l'espital lo pot forsar de abatre ·xx· s. denfra ·ᴠɪɪɪ· ans

m. a. alc. 'faire à qn son décompte'

1352/53CConsMontfL3 9.3553: Et si trobavas que nos aguessam mays despendut que recebut, so es per lo profeyt que avem agut… per gens de cuy avem estat paiat e non los avem pas debatut, per que, si vos envasont, abates los.

2. v. intr.

'se dévaloriser [en parlant d'une monnaie]'

1183 RouergueChartPrB 205,10: … per ·ᴄʟ· sol. de melgoires nous o per ·ɪɪɪ· marchs d'argent fi se li melgoires afollavo ni abatio

v. 1145 RouergueChartPrB 42,5: E se·l moneda de Melgur abatia, marc d'argent fi per ·xʟᴠɪɪɪ· sol. tro aquist ·ᴄʟ· sol. pagat fosso.

1174 RouergueChartPrB2 409,6: … per ·ᴄ·ʟx· sol. de melguoires bos, e si moneda abatia, devem vos redre marc d'argen fin a razon de ·xʟᴠɪɪɪ· sol.

1186 RouergueChartPrB2 485,6: E se·il moneda afollava o c'abbatia [éd. cabbatia], devem vos redre marc d'argent fi…

1189 MillauChartPrB2 498,8: … per ·ɪɪɪɪ· lb. de melgoires nous o per argent fi a razo de ·ʟ· sol. lo marc, se li melgoires afollavo o c'abbatiu [éd. cabbatiu]

1190 RouergueChartPrB 242,7: e se li melgoires afollavo ni abatio, deig ti redre per aquest aver sobredig ·xᴠɪ· marcs d'argent fi

1191 RouergueChartPrB 259,5: … e sse·il moneda abatia, ·ɪɪɪɪ· marcs d'argent fi a razo de ·ʟ· sol. lo marc

1192 MillauChartPrB2 511,7: … aquestz digz ·ᴄx· sol. melgoires, o argent fi, se·il melgoires pejuravo o abatiu

1193 RouergueChartPrB 272,4: Se melgoires abbatiu, deu hom traire la peinora de la meillor moneda que hom traira las autras peinoras a Penna.

1194 RouergueChartPrB 279,13: e si melgoires afollavo ni abatieu, deg vos redre ·x· marcs d'argent fi

1196 RouergueChartPrB2 523,5: … per ·ᴠɪɪ· sol. rodenes, e sse rodenes abatio, aici con om adobaria las altras peinnoras a Rrodes

1199 RouergueChartPrB2 533,13: e se li melgoires afollavo ni abatio, devem vos redre argent fi a rrado de ·ʟ· sol. lo march

3. v. pr.

a. 's'écrouler'

UcCatRiegerTr 24,17: per ço fai ben qui la mala fin fui, / car toz faiz creis en la fin o s'abat

1287ChartCahorsD 12,36: … si la fusta de las sindras que vos… metretz els arcvoutz del dig pont, per creguda de l'aiga del flum d'Out o per pertrag que l'aiga aportes, s'afolava o s'abatia o se perdia…

b. 'se jeter, s'élancer'

GuilhSDidS 13,27: Trop m'i fetz en fols plais mon ferm voler desbatre [var. T. m'a fait en ric loc mos fols volers abatre] / Mas negus hom non pot cor destreigner ni batre

BertrBornG 41,21: E pos leu e gen barata, / E·l vei adreit ez alinhat, / Lau qu'en proeça s'abata.

BertrBornG 41,26: Mas ieu, con sahus aficat, / Des q'e la rota m'abata, / Non auria mil ans camjat / Q'ieu sivals tot jorn no·i glata

BernPradBernVentA 307,29: e qui·l castia ni·l reprin, / adonc s'abat el plus prion; / e vol totz sols venser lo mon

CroisAlbMa 19,12: … comensan a anar / Trastot entorn la vila, per los murs derocar; / Ins els valatz s'abaton e prezo s'a picar

c. 'survenir [en parlant de la chaleur]'

BertrBornG 41,5: Fuilhetas… / … / … qe vos es trop cochat / De montainha sai devallat, / Enanz qe granz cauz s'abata